Habitatge i vida
D’acord amb la constitució espanyola Recordem que la Constitució espanyola -tan escatainada per a algunes coses, i tan poc per a d’altres, recull el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat: Així, l’article 47 diu (en castellano antiguo):
Artículo 47.
Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.
Posem-hi cara i ulls: La dignitat de la persona és un concepte que apareix en molts Textos Constitucionals i en diversos Tractats i Convenis internacionals, com a qualitat a protegir de l'ésser humà. Per exemple, apareix a la Declaració Universal dels Drets Humans que al Preàmbul diu: “considerant que la llibertat, la justícia i la pau en el món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana”. Així mateix, en l’article 1 afirma que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets (no rigueu, vaaa).
El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (si, si, el que diu que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació), en el seu Preàmbul reprodueix el que s'estableix en la Carta Universal dels Drets Humans i reconeix que els drets de llibertat, justícia i pau es deriven de la dignitat inherent a la persona i ho rebla dient que l'ésser humà no pot realitzar-se conforme a la seva dignitat a menys que hi hagi condicions que permetin a cada persona gaudir dels seus drets econòmics, socials i culturals, tant com dels seus drets civils i polítics.
El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU, en la seva Observació General núm. 4 diu que tot i que la comunitat internacional reafirma sovint la importància del ple respecte del dret a un habitatge adequat, l’assumpte no passa de les paraules: i no solament pel que fa a països menys desenvolupats si no que hi ha considerables problemes de falta d'habitatge i d'habitatges inadequats en algunes de les societats més desenvolupades econòmicament. Les Nacions Unides calculen que hi ha més de 100 milions de persones sense llar i més de 1.000 milions allotjades en habitatges inadequats en tot el món.
Diu també que el dret a l'habitatge no s'ha d'interpretar en un sentit estricte o restrictiu és a dir no es parla del simple fet de tenir una teulada per sobre del cap, sinó que ha de considerar-se més aviat com el dret a viure en seguretat, pau i dignitat a alguna banda (i no val sota un pont). I perquè diu això? Doncs perquè el dret a l'habitatge està vinculat completament a altres drets humans i als principis fonamentals que serveixen de premisses al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Així doncs, "la dignitat inherent a la persona humana", de la qual es diu que es deriven els drets del Pacte, exigeix que el terme "habitatge" s'interpreti en un sentit que tingui en compte que el dret a l'habitatge ha de ser garantit a tothom, independentment de la capacitat econòmica de cadascú.
En segon lloc cal deixar clar que es parla d’habitatge adequat, és a dir i segons diu la Comissió d'Assentaments Humans i l'Estratègia Mundial d'Habitatge "el concepte de "habitatge
adequat"... significa disposar d'un lloc on poder-se aïllar si es desitja, espai adequat, seguretat adequada, il·luminació i ventilació adequades, una infraestructura bàsica adequada i una situació adequada en relació amb el treball i els serveis bàsics, tot això a un cost raonable".
a) Seguretat jurídica de la tinença. La tinença adopta moltes formes: lloguer (públic o privat), cooperatiu, l'ocupació pel propietari, l'habitatge d'emergència i els assentaments informals, inclosa l'ocupació de terra o propietat. Sigui com fos el tipus de tinença, totes les persones han de gaudir d'un cert grau de seguretat de tinença que els garanteixi una protecció legal contra el desnonament, la fustigació o altres amenaces. Per consegüent
b) Disponibilitat de serveis. Un habitatge adequat ha de contenir uns certs serveis indispensables per a la salut, la seguretat, la comoditat i la nutrició. Tots els beneficiaris del dret a un habitatge adequat haurien de tenir accés permanent a recursos naturals i comuns, a aigua potable, a energia per a la cuina, la calefacció i l'enllumenat, a instal·lacions sanitàries i, d'emmagatzematge d'aliments, d'eliminació de deixalles, de drenatge i a serveis d'emergència.
c) Despeses suportables. Les despeses personals o de la llar que comporta l'habitatge haurien de ser d'un nivell que no impedís ni comprometés l'assoliment i la satisfacció d'altres necessitats bàsiques.
Diu que els Estats signants d’aquest tractat (i Espanya el va signar el 27 d’abril del 77, si no vaig errada) haurien d'adoptar mesures per a garantir que el percentatge de les despeses d'habitatge siguin, en general, commensurats amb els nivells d'ingrés. Els Estats Parts haurien de crear subsidis d'habitatge per les persones que no poden costejar-se un habitatge, així com formes i nivells de finançament que corresponguin adequadament a les necessitats d'habitatge. De conformitat amb el principi de la possibilitat de costejar l'habitatge, s'hauria de protegir per mitjans adequats els inquilins contra augments desproporcionats dels
lloguers.
d) Habitabilitat. Un habitatge adequat ha de ser habitable, en sentit de poder oferir espai adequat als seus ocupants i de protegir-los del fred, la humitat, la calor, la pluja, el vent o altres amenaces per a la salut, de riscos estructurals i de vectors de malaltia. Ha de garantir també la seguretat física dels ocupants.
e) Assequibilitat. L'habitatge adequat ha de ser assequible. Cal concedir-se als grups en situació de desavantatge un accés ple i sostenible als recursos adequats per a aconseguir un habitatge, amb especial consideració a grups de risc com ara les persones d'edat, els nens, els incapacitats físics, els malalts terminals, i les persones amb problemes mèdics persistents,
f) Lloc. L'habitatge adequat ha de trobar-se en un lloc que permeti l'accés a les opcions d'ocupació, els serveis d'atenció de la salut, centres d'atenció per a nens, escoles i altres serveis socials.
La llibertat, la justícia i la igualtat, són valors que tenen el seu origen en la dignitat de l'home com a qualitat intrínseca a aquest. No obstant això, crida l'atenció que en el Preàmbul de la nostra constitució no s'esmenti la dignitat de la persona com a fi última a protegir i enaltir per aquesta Constitució. Sí que es diu en el Preàmbul que la Constitució neix amb voluntat de “promoure el progrés de la cultura i de l'economia per a assegurar a tots una digna qualitat de vida”.
Si tornem a la Constitució, veurem que l'article 10.1. diu que “la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social”.
El dret a un habitatge digne i adequat recollit en l'article 47 CE, està inclòs dins del capítol tercer “Dels principis rectors de la política social i econòmica” a causa d’aquesta ubicació dins del Text Constitucional (no està al capítol de drets fonamentals), la seva exigència subjectiva davant els tribunals no és possible, és a dir, no podem reclamar un habitatge si no hi tenim accés, tot i que sigui un dret que se’ns reconeix i que es vincula a la dignitat.
Dóna tot això cobertura a un suposat dret d’ocupació d’habitatges buits? Doncs no, perquè la propietat privada es recull al capítol segon de la pròpia constitució, després dels drets fonamentals. Així l’article 33, a mes de recollir la propietat privada estableix que ningú en sigui privat sense causa justificada d'utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que es disposa per les lleis.
Que tot això és molt discutible? Òbviament. Que tot el que he dit no soluciona res? Cert, però denuncia el fet que l’Estat no compleixi amb els tractats que signa, i no parlo d’independentisme, sinó de protecció social. I arribats a la protecció social, caiem indefectiblement en la que penso, serà la única forma de canviar les coses, o com a mínim de posar un contrapès al sistema en el que vivim. I aquí entrem en l’àmbit cooperatiu, que ja sabeu que no el toco mai. I si, es pot fer cooperativa en l’àmbit de l’habitatge. Us recomano que busqueu coses respecte a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En són exemple -notable- la cooperativa Sostre Cívic, que va néixer l’any 2004 i que treballa un model d’accés a l’habitatge més just i accessible.